Tu ets un enamorat; pren-li les ales
a Cupidó, i amb elles deixa terra.
Massa em té adolorit amb ses sagetes
per a volar lleuger; i em lliga massa,
per poder-me aixecar sobre ma pena;
sota el greu pes d'amor em sento caure.
Doncs a ell carregueu-lo perquè caigui;
que tot és massa per tan tendra cosa.
Cosa tendra l'amor? cosa ben aspra,
dura i cruel, picant com una punxa.
Si t'és aspre l'amor, sigues-li aspre!
si et punxa, punxa'l, i el batràs per terra.
Deu-me un estoig per amagar el rostre
(Li donen i es posa un antifaç)
i una màscara em valgui sobre un altra.
Quin mal de cap m'ha de donar que hi hagi
ulls curiosos que em contin les lletgeses?
Les galtes de cartró es tornaran roges.
Anem, truquem i entrem : i un cop a dintre,
que faci moure cadascú les cames.
Un atxa per a mi! Que els cors lleugers
refreguin els talons per les catifes;
a mi la dita proverbial m'empara:
jo seré el canalobre i el que observi;
mai he vist millor joc, mes jo estic llest.