Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/78

 Amor, voleu venir?
serèu deslliuradeta?
Allí 'n los prats del Rey
una font hi hà molt fresca,
 tota nina qui-y beu
de prenys torna donzella.
— Anem-hi, bon galant,
que jo-y voldria beure.»
 Con foren a la font,
ja-n beu de l' ayga fresca,
se gíra ençà y enllà,
per si nengú la veya.
 Sota d' un taronger,
se-n ha deslliurad' ella.
«Jove, aplegueu açò:
llanceu-ho a la riera.
 — La bella, no-u faré,
que no són coses meues.»
Ella de terra l' cull,
lo llança a la riera.
 D' aquell pecat tan gran
l' ayga torna vermella.
«La bella, què haveu fet?
Serèu castigadeta!»

 Los pescadors del Rey
són més avall qui pesquen:
ja-n trauen un infant
bonich com una estela:
 de tan bonich qu' ell és
lo porten a la Reyna.
Les guardes ho han vist,
l'han feta presonera.
 A la presó del Rey,
lligada està ab cadenes;
set anys hi té d'estar