Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/72

per fer bullir la perola
del menjar pels llodriguers.
—Mentre acabes tu la tasca,
jo l' feix de llenya faré.»

«Hostalera, l'hostalera,
quín sopar vuy trobaré?
—Vos daré perdius e guatlles
e capons si tant convé.
—Quí n'ha de venir, hostessa,
a sopar al costat meu?
Que-y vinga la meua filla
qui-us farà grans compliments.
—La qui vindrà ab mi a taula
ha de vindre al llit també.
—Que-y vaja la porquerola.
ma filla la-n gordaré.»
Lo millor bocí que talla
per la porquerola n' és.
«No-m dirieu vos, hostessa,
quí-m portarà l' llumener?
—Que-y vaja la porquerola
que avorrida de tots és.»
Per les mans ell l' ha agafada
y a la cambra la dugué.
Tan bon punt com foren dintre,
un gran crit ella va fer.
«Cavaller, a mi dexau-me,
dexau-me estar, cavaller!
Set anys he servada l' honra
y altres set la servaré.
Si-m tancau, per la finestra
dalt-a-baix me llançaré.
—Ja que no-m coneixs encare,
are jo-m descobriré.
Caterina, Caterina,