Casau-s ab dona María
qui pare ni mare té:
si petita és encare,
és la dona qui-us convé.»
Lo dissapte s' van conèxer,
lo diumenge s' han promès,
lo dilluns feren les noces
y a casa la se-n dugué.
Lo dimars ja fan la crida,
que comtes e cavallers
han d' anar-se-n a la guerra
per acompanyar-hi l' Rey.
Tots los cavallers e comtes
han de jaquir llurs mullers.
«Hon la dexarà don Jaume,
novençana com la té?»
Ja la encomana a sa mare,
ja la-y encomana bé.
«No li façau pas fer feynes
qu' ella no les puga fer;
si devalla a cercar ayga,
dau-li l' cànter més lleuger.
Fèu-li filar seda fina
o del llí pentinat bé.
Si-l filar no li agrada
ni la mija la entreté,
fèu-li brodâ or e seda
e perles si n' és mester.
Si l' brodar tampoch li 'grada,
no li façau fer pas res,
sinó que se-n vaja a missa
per encomanar-se a Deu.
Jo me-n vas; als set anys, mare,
a la fè que tornaré.»
Con don Jaume va esser fòra,
porquerola la-n fa esser.
Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/69
Aquesta pàgina ha estat revisada.