Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mentre l' Baró dormía,
la filla no dorm, no,
lironfalireta!
la filla no dorm, no,
lironfaliró!
li-n ha dat dormitori,
dormitori del bò,
que d'una nit e un díe
no tornarà a rahó.
Sota l' coxí li troba
les claus de la presó.
«Exiu, exiu, los presos,
exiu, exiu-ne tots;
anau-vo-n cap a França,
e feu-ne una cançó.
La filla vós deslliura,
la filla del Baró.»
Lo qui no se-n vol moure
és lo seu aymador.
«Anem, anem, la bella,
a fira a Tarascó,
vos compraré les robes
de molt belles colors.
Les tallaràn set sastres,
cosint-les vint e dos:
a cada estisorada
durèu un ram de flors,
a cada punt d' agulla
refermaré la amor.
Con les tindrèu cosides,
nos casarèm tots dos.»
Los presos tots corrien,
no corre l'aymador;
