—Vina, vina, tambor,
ma filla serà teua.
—De vós no-n sent pas grat,
tampoch ne sent gens d' ella,
que allí 'n lo meu pahis
n' hí hà qui són pus belles.
LA DONZELLA ROBADA
Ahon està la filla
del comte don Denis?
Robada, l' han robada
la gran donzella,
la dama Beatriu.
La gran donzella
la fan dormir,
D' ací la se-n ha duyta
lo comte don Garí;
la se-n portà cent lleugues,
cent lleugues lluny d'ací.
A l'ombreta d'un arbre
llegía, en lo jardi;
un cavaller se-n entra,
n' és lo comte Garí.
«Voleu que-ns casem are,
donzella Beatriu?
—Açò no pot ser, comte,
valdría més morir.
Lo noble qui-m pretenga,
per pendre-l per marit,
ha de plaure al meu pare,
y agradar-me-n a mi.»
Lo comte cull floretes
per fer-la-n adormir.
Con és adormideta
la-n puja al seu rocí.
