Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/30

dels tres lo més petit
porta un pom de rosetes.
          Ram, ram, pataplam.
La filla del bon Rey
exid' és en finestra.
«Tambor, lo bon tambor,
donau-me una roseta!
—Donzella, qui la haurà
serà la sposa meua,
lo ram no-us daré jo
que no-m deu la amoreta.
—La haveu de demanar
al peyre y a la meyre:
si ells vos ne fan dò,
per mi res no-s pot perdre.

«Bon Rey, que Deu vos guart,
si-m daveu la Infanteta?
—Bé-m diràs tu, tambor,
quin' és la hisenda teua?
—La hisenda que jo tinch
la caxa y les manetes.
—Ix-me d' ací, tambor,
abans no-t faça pendre.
—Açò vós no farèu
ni cap d' aquesta terra,
que allí 'n lo meu pahis
hi tinch gent qui-m defensa.
—Bé-m diràs tu, tambor,
bé-m diràs qui-t defensa?
—Defensa-m lo Rey franch
ab tota sa noblesa.
—Digues, digues, tambor,
digues qui és ton peyre?
—Lo meu peyre, qui es?
Lo Rey de la Inglaterra.