Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/28

Aquesta pàgina ha estat validada.

Va haver n' hi ún de xarrayre
qui-u anà tot a comptar
a son pare y a sa mare,
aytambé a son germà,
y a la seua tía monja
y al seu oncle capellà...

¡Ay mares qui teniu filles,
procurau-les bé gordar,
qu' elles són perillosetes
com lo vidre de trencar!


LO REY MARINER

A la vora de la mar
   hi hà una donzella
qui broda d'un mocador
   la flor més bella.
Con ne fou a mig brodar,
   li mancà seda.
Veu venir un mariner
   qui 'n mar navega.
«Mariner, bon mariner,
   si-n portau seda?
—De quína seda voleu,
   groga o vermella?
—Vermelleta la vull jo,
   qu' és més fineta,
vermelleta la vull jo,
   qu' és per la reyna.
—Si pujau alt de la nau,
   triarèu d' ella.»
Mentre van mercadejant,
la nau pren vela:
   mariner que va cantar
cançó novella.