Mentre estav' ella en açò,
un patge del rey arriba.
«Dida, de què sospirau?
de què stau tan afligida?
—Me s' ha cremat un llençol
dels millors que l' rey tenia.
—Dida, veus-ací diners,
anau-vo-n per les botigues...
—En botigues no n' hi hà pas
dels llençols que l' rey tenia.
—Si no n' hi hà de plata y or,
comprau-lo de seda fina.»
Mentre estan dihent açò,
lo rey e la reyna arriben.
«Dida, hon teniu l' infant,
que per veure-l jo venia?
—L' infant és en lo breçol,
nit e díe dormiria.
—Dida, anau-lo-m a cercar;
si no, jo també hi 'niria».
A la voreta del breç,
sent una veu que li crida:
«Dida, veus-ací l' infant
qu' és al breçol que dormia.»
«—Valeu-me, santíssim Deu!
aydau-me, verge María!
Les promeses que-us he fet
totes seràn bé complides.»
A la ciutat de Tortosa,
si n' hi hà tres estudiants
qui seguexen los estudis
per esser-ne capellans.
