Com veu, li envic unes poques endivinalles, que potser seran les mateixes que vostè té ja. Però ni li enviaré altres, qu'esper de buscar a l'Alguer.
25. Joan PAIS, 12.VIII.1926
Les peripècies de la mia vida m'han impedit d'escriure-li abans de avuy, com hauria desitjat, no solament per continuar les simpàtiques relacions de aquella afectuosa amiçtat de la qual vostè m'ha volgut honrar, mes també per los meus predilectes estudis glotològics, en los quals vostè m'ha estat sempre de gran ajuda, aclarint-me molts dubtes.
Tots els meus treballs sobre lo català de l'Alguer, los tenc encare inèdits per motius econòmics. Tenia també intenció d'escriure un article entorn a la nova ortografia catalana, però, no sabent quin diari de Barcelona me'l poguessi publicar, no hi he pensat més. Si vostè se voldrà complaure de indicar-me alguns periòdics literaris o polític-literaris, ni li seré molt agrahit.
Aquestos últims anys l'Alguer ha estat terme de molts filòlecs catalans, venguts per estudiar la nostra parla. Jo, que visc lluny de la mia ciutat per rahons professionals, no he tingut el plahier de conèixer-los personalment y dàr-lis-hi la mia modesta ajuda. No sé, però, si ha estat publicat res sobre la fonètica algueresa moderna, després de aquelles modestíssimes notícies que jo he dat fa molts anys en Catalonia.[1]
- ↑ «De fonètica algueresa», Catalonia (núm. 18), pàg. 6.
