monedas y jo só un pobre jove que viv encare a las espalas de una germana fadrina que fa la sastre! Ma del resto no disperem;[1] venguerà també per a mi lo temps bo!
A Ciuffo li he escrit y l'he saludat per vostè. Ell m'ha enviat un número de la Catalunya, hon precisament hi és la poesia que vostè me diu.
Lo que m'adolora moltíssim és lo entendre que vostè he tengut de provar molts gravíssims disgustos de família. Jo no vull, cert, saber en qui cosa consistin, perquè són aquestas cosas delicadas, però li dich que me fa tanta pena vostè, o meu dolcíssim amich, que no sé, en veritat, qui cosa faria pel veure una bona vegada feliz, y completament. Tantas voltas li tenia de pregontar de qui era lo dol que portava primer (y per lo qual hi éran las estrixas[2] negras a las bustas[3] (italianismo) de las cartas), ma may me'n só recordat.
De la Cendrosa (la «Cenerentola»,[4] pronunciat «txeneréntola», en italià) jo no ne sé res, però me'n enformaré del pòpul y li enviaré tot ensieme am a las altras rondallas que li he promitit.
14. Antoni CIUFFO, 5.II.1903
He recivit am a l'agrahiment de sempre lo sou magnífich treball de folklore a demunt de Novel·lística Popular y lo Reglament del «Centre Excursionista». Me'ls ha enviats de l'Alguer lo bon amich en Joan Pais.
Havem tengut notícia per medi de La Veu de Catalunya del cambi de meitat de la Junta Directiva del «Centre [Excursionista de Catalunya]», tocant a vostè l'encàrrech de Vispresident de dita corporació, encàrrech que bé se mereix pels treballs que ha portat a cap.[5]
Nosaltros estem acabant de redactar «Una excursió per la Sardenya catalana» que, apenas pogarem, entregarem al «Centre [Excursionista de Catalunya]» insieme a vistas fotogràficas de l'Alguer y altros pahisos de l'entorn.
A propòsit de folklore, nos faria un gran favor si se volguessi prendre l'enfado de enviar-nos lo número del Butlletí hont lo «Centre [Excursionista de Catalunya]» publica aquellas primeras «Notas folklóricas» de l'Alguer. Creyem que siguin en lo n[úmero] corresponent al mes de febrer de 1902.[6]
A mossèn Alcover havem espedit unas 500 cèdulas del llenguatge alguerès.
Per demés nos sem posats en relació am a Joseph Carner, hu dels redactors de la nova revista Catalunya» que ha comensat a sortir lo 16 de janer passat. Nos ha respost agrahint-nos de tot cor los nostros traballs. En lo nº 2 d'aquesta revista veurà la llum una nostra poesia titulada «Cant de Pàtria». L'any passat m'havia escrit dient-me de haver donat vostè lo meu indirís al Sr. Noguera, ma fins avuy no he recivit lletra de dit senyor; per això, si encàpita[7] l'ocasió de parlar-li, li donarà lo meu nou indirís, qu'és a Ozieri.
15. Joan PAIS, 9.VI.1904
M'ha adolorat moltíssim lo aprendre que la sua nena fossi malalta. Ma are esper que serà ja sana, perquè dias fa he rebut dos recorts de la sua Primera Comunió. Y, a propòsit de això, li tench de diure que, no obstant jo sia de principis diferents, però he tengut molt agrahit lo gentil pensament; y, ansis, li tench de confessar sincerament que jo un poch de religió la admit en una dona (y també en un home), si, però, és vera religió y no fanatismo o superstició, com la de aquellas personas las quals, per penitència mal interpretada, van linguint[8] la terra de la porta a l'altar de un'iglésia! Vol vostè més estupiditat, més cretineria, més degradació de aquesta? Això no és religió, sinó bestialitats bellas y bonas que fan l'home símil als animals.
En la sua última vostè me parla de una Doctrina Christiana que ja de temps m'havia demanat y que jo no li he encare enviat. Me desplau al cor, ma no ne tench per a res, com no ne teniva. Però, aquestos dias, esper que me'n donaran una y li enviaré lego. En quant als goigs (que nosaltros are diem «gosos», per influència del sardo), lis hi enviaré manoscrits, perquè estampats no ni existeixen més. A l'Alguer no se estampa res en català y sol las poesias se trascriun a mà.
Esper am a plahier l'obra que me diu, perquè tench molt gusto en lligir las suas obras.
Moltas gràcias pels periòdichs que vostè ha tengut la bondat d'enviar-me. Y, si ne volguessi vostè de Itàlia, dígui-me'l, que ni li enviaré lego meteix.
Moltíssim me agradaria lligir un bon treball de fonètica de la nostra llengua catalana, y li seria molt agrahit si se complaguessi vostè de enviar-me que ha induït a escriure a un distinguit fonètich (nosaltros diem «distinguit» y no «distingit»).
- ↑ disperem: ‘desesperem'.
- ↑ estrixas: ‘ratlles', ‘cintes'.
- ↑ bustas: ‘sobres'.
- ↑ Cenerentola: ‘Ventafocs'.
- ↑ De fet, R. Serra ja havia estat vice-president del CEC per tot l'any 1902.
- ↑ L'article de Ramon Clavellet va aparèixer al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XII, núm. 87 (abril de 1902), 50-59.
- ↑ encàpita: ‘sorgeix'.
- ↑ linguint: ‘llepant'.
