Primé ja hi havia a l'Algué calqui hu que sa'n interessava un poch del nostru dialeto; ma ningú, però, ha pugut ascriura ni una gramàtica ni un diccionari. Yo vulgaria suplí' an aquesta mancanza (‘falta') y per ara ascrif (‘escrich') una gramàtica; més tart, si tangaré temps y forzas, faré lu diccionari. Ma per tot això veig que senza (‘sens') gramàtica y diccionari català no pugaré fe més que un traball proba assai. Per això, vostè ma pugaria diura si esisti una bona gramàtica am a (‘ab') sintassi completa y un dicciunari de la llengua catalana, y quant còstan?
No cregui vustè que del muviment literari y polítich de Catalunya nusaltrus siguem privus de notícias; ja de assai temps endrera nus ocupàvam de la nostra mara, la Catalunya, y dels sous fills, tant inteligents y industriosus, lu pòpul (‘poble') més civil d'Espanya; y tal que verament pot astar a front del francès y del inglès, no sol de l'italià.
3. Antoni CIUFFO, 17.XII.1901
Lo meu bon amich Joan Pays m'ha fet lligir la tant desitjada lletra que vostè nos ha enviat lo 12 de decembre. Só contentíssim que vostè s'hagi près tant interès per la nostra terra y'l rengraciem infinitament per la proposta que nos ha fet de nos posar en relació am al benemèrit doctor Alcover.
4. Joan PAIS, 1.I.1902
L'amor per la pàtria estimada de vostè, de tots los sous amichs y los bons catalans, me umpli[1] l'ànimo de reverència per tots ellos (‘vostès') y me entusiasma al punt que me fa adorar encara de més a'n aquesta terra tant bella com gran y gloriosa en cada temps (també ara en las suas desgràcias), tant estimada de (‘per') los sous fills com timida[2] del (‘per lo') rapàs y dèbil govern espanyol, y admirada de tots los Estats indipendents y civils.
Y am a (‘ab') mi se unèixan tots aquellos bons algueresos que estíman a Catalunya com a aquella segona mare que un dia lis hi ha dat vida y glòria, en un temps en què l'Alguer nostra, com tot lo resto (‘lo demés') de la Sardenya, éran preda de mil duenyos.
Qui cosa no deu l'Alguer a Catalunya? Tot! Y per això, no obstant sia ja molts ans a sobte lo govern italià, ella mantén encara, quasi intactos, los costums, las usansas y la llengua de la mare nostra antiga qu'és la Catalunya, aquesta terra benehita de Déu, adorada am a totas las forsas de l'ànimo de los sous fills, respectada y admirada de los foresters. En las venas de nosaltros escurri[3] encara, y escurrirà sempre, sanch catalana. Y'l dimostra'l fet que un alguerès se vanta més d'ésser català que sardo (‘sart').
Lo llenguatge del qual me só servit fins ara és alguerès pur, y siguiré a escriure en lo mateix llenguatge fins a la fi perquè vostè tengui un'idea de las corrucions qu'ell ha subit. Noti, però, que l'ortografia de la qual me serveix és precisament la catalana.
Lo que reguarda los costums y las usansas li enviarà l'amich meu Antoni Ciuffo, l'únich a l'Alguer que se interessi de aquestas cosas. Yo, de part mia, li donaré a conèixer las principals corrucions del nostro dialecto.
N.B. Los versos són am'la lletra qu'he escript al «Centre [Excursionista de Catalunya]».[4]
5. Joan PAIS, 21.II.1902
Dias endarrera havem tengut lo plahier de recivir (‘rebre') lo nombrament de socis delegats a l'Alguer, del que la Junta Directiva del «Centre [Excursionista de Catalunya]» nos honorava, y lo que dehiem[5] a vostè, òptim amich, que n'ha fet proposta, demonstrant en aquesta manera en quant alt concepte tengui los amichs de'qui.
L'acceptem am a tot agrahiment, y nos proposem, malgrat la nostra poca capacitat, de contribuir en totas las maneras en pro' de aqueixa patriòtica y tant coneixuda Associació. Esperem que los catalans del continent escoltaran am a plahier las veus ignotas que lis hi vénen de aquest ruconet[6] de Sardenya.
En aquí sem tots joves que estimem an aqueixa nostra antiga pàtria am a tot l'entusiasmo del qual los joves són capassos, y volgaríam fer per ella demés d'allò que no nos concedeixen los nostros cervells de vint anys. Desitjaríam sol que los bons catalans de foras se interessessin un poch per nos altros, prestant-nos ajut, encoratjant-nos y corretjint-nos hont poguéssim faltar.
- ↑ umpli: ‘omple'.
- ↑ timida: ‘temuda'.
- ↑ escurri: ‘escorre'.
- ↑ Es refereix a la lletra, que no ha arribat fins a nosaltres, amb què J. Pais, abans del 21 de febrer de 1902, agraïa a la Junta Directiva del CEC el fet d'haver-lo nomenat, amb Clavellet, soci delegat a l'Alguer.
- ↑ dehiem: ‘devem'.
- ↑ ruconet: ‘raconet'.
