aprovats en una altra o altres ocasions, al marge d'ulteriors contactes amb el Grup per a la Normativització de l'Alguerès.
Mentrestant, els drets lingüístics dels algueresos havien estat recollits a la llei regional del 15 d'octubre de 1997 per a la «Promoció i valorització de la cultura i de la llengua de Sardenya».[1] A l'art. 8 d'aquesta llei hi era prevista la creació de les Consultes locals, «amb l'encàrrec d'assumir iniciatives adreçades a afavorir el coneixement i la valorització de la llengua dels sards» (en el cas alguerès, a més, en un conveni firmat el 2 d'abril de 1998 en ocasió de les celebracions del 90è aniversari de la seva fundació, l'IEC reconeixia la responsabilitat del Municipi «en l'àmbit de les actuacions de promoció cultural i de l'ensenyament escolar»).[2]
IX.2. La Plataforma algueresa de cultura catalana
Com a conseqüència de l'aprovació de la nova llei, la Regione Autonoma della Sardegna va endegar un ambiciós programa de debat sobre bilingüisme, normativització i normalització lingüística. El primer acte públic d'aquest projecte fou la celebració a Càller del Congrés «Sardegna a confronto con altre minoranze linguistiche», al llarg del qual foren exposats per primer cop, el 21 de novembre de 1998, l'activitat del Grup per a la Normativització de l'Alguerès, el contingut de la seva Proposta per a una normativització del català de l'Alguer i la resposta de l'IEC.[3] Traduïm de l'italià, tot seguit, els paràgrafs en els quals fèiem un balanç de l'experiència:
Gràcies als recents acords, s'han suavitzat les distàncies entre l'estàndard i la variant algueresa del català: l'estàndard oral s'ha enriquit amb la incorporació de vint trets «propis» o «admissibles» dels registres «formal» o «informal» d'un àmbit restringit; i l'alguerès catalanoparlant ja podrà identificar-se –o haurà de trobar nous arguments per a no fer-ho– amb un estàndard que recull un nombre considerable dels seus trets dialectals. L'administració local, a més, comptarà amb una eina fonamental a l'hora de decidir el registre que, gràcies a noves lleis que aquí no podem descriure, cal introduir a l'escola i a la pròpia estructura.
Ara bé, tot això no vol dir, és clar, que aquest procés d'apropament s'hagi d'interrompre o, pitjor encara, que es pugui donar per acabat. Les pròximes edicions de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana haurien de continuar atentes al fenomen morfològic alguerès. Perquè convé notar que, malgrat l'ampliació a l'alguerès, la substància de l'estàndard del català no ha variat en cap aspecte, ja que en els vint casos aprovats no es fa més que
- ↑ Veg. Andreu BOSCH I RODOREDA, «El català de l'Alguer, el nou marc legal i l'escola», dins P. MANINCHEDDA, La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo cit., 373-396. En aquest estudi (que es remunta a l'any 1995, en què fou presentat al VI Congresso dell'Associazione Italiana di Studi Catalani celebrat a Càller), l'autor ja reclamava «un model lingüístic que no respongui únicament a la parla –avui escessivament corrompuda–, però tampoc a un català normatiu excessivament allunyat d'aquesta particular realitat lingüística, per diversos segles desvinculada de les altres realitats lingüístiques germanes. [...] D'acord també amb l'Estatut municipal de l'Alguer [art. 9, títol I: «Il Comune si propone di tutelare, promuovere e diffondere la conoscenza della storia, della lingua catalana nella variante Algherese e della cultura e delle tradizioni locali».], cal que l'Alguer oficialment adopti un estàndard alguerès d'ús restringit, sobretot escrit però també oral, no únicament per a l'àmbit escolar sinó també per a la vida pública i administrativa» (pàgs. 385-386).
- ↑ Veg. el text del «Conveni entre Municipi de l'Alguer i Institut d'Estudis Catalans», firmat per síndic de l'Alguer, Sr. Carlo Sechi, i el President de l'IEC, Sr. Manuel Castellet, com apèndix a l'article «L'Institut d'Estudis Catalans fa 90 anys», L'Alguer, XI, núm. 57 (març-abril 1998), 20-21.
- ↑ No han estat publicades les actes d'aquest «Seminario: “Sardegna a confronto con altre minoranze linguistiche”. Educazione bilingue e unificazione linguistica», dividit en dues seccions («Esperienze di educazione bilingue e biculturale» i «Unificazione linguistica: esperienze e problematiche»), celebrat a Càller, a la Sala Figari de la «Fiera Internazionale della Sardegna», els dies 19-22 de novembre de 1998. Participaren a l'acte, entre d'altres, els senyors Joaquim Arenas, del Servei d'Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya; Xavier Lamuela, de les Universitats de Girona i Tolosa; Eduard Blasco Ferrer, de la Universitat de Càller; i Joan Armangué, també de la Universitat de Càller, el qual llegí una comunicació sobre «La “Proposta per una normativizzazione del catalano di Alghero”».
