1. Establir una Proposta per a una normativització del català de l'Alguer. Oferir als parlants algueresos un model estàndard de la llengua catalana que respecti la tradició lingüística algueresa i que pugui ser emprat tant dins com fora del territori alguerès.
2. Un cop avaluats els criteris de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), difondre la nostra Proposta per tal que sigui coneguda per la població en general i respectada per les màximes institucions acadèmiques (IEC, Junta Permanent de Català, etc.)
3. Fomentar simultàniament activitats de tipus polític i cultural que permetin l'ús de l'alguerès en qualsevol de les seves modalitats, convençuts que la normalització lingüística només arribarà després d'una fase de presa de consciència per part de la població algueresa. Treballar alhora perquè la nostra Proposta sigui assumida de manera gradual per totes aquelles entitats que s'han pres la responsabilitat de proposar als ciutadans un model lingüístic comú.
D'aquests tres punts, tan sols el primer fou afrontat de manera sistemàtica.
Per tal de fixar una Proposta coherent amb la normativa, fidel a l'esperit unitari de la llengua i respectuosa de l'autoritat de l'IEC, el Grup per a la Normativització de l'Alguerès –format en el seu moment de màxima activitat per un total de tretze persones–[1] va decidir de seguir la pauta metodològica adoptada per l'IEC a la seva Proposta per a un estàndard oral.[2] Al «Pòrtic» amb què els redactors presentaven el fascicle publicat i difós l'any 1990, els responsables d'aquesta Proposta reconeixien que, per tal de fixar-la,
han estat preses en consideració totes les propostes i totes les normes que, a manca –fins ara– d'una normativa específica, havien anat elaborant les editorials, els diaris i revistes, les emissores de radiodifusió i de televisió, etc.[3]
Per tant, el Grup alguerès es podia reconèixer, per bé que en un segon moment del trajecte, en aquest caràcter participatiu del procés de normativització,[4] que de manera implícita, alhora, deixava encara oberta la possibilitat d'un diàleg constructiu: l'IEC, efectivament, reconeixia que la seva Proposta per a un estàndard del català «potser no serà encara la versió definitiva, per tal com el temps i l'experiència en seran els millors avaluadors». És encara més clara la «Introducció» que acompanya el segon fascicle, de l'any 1992 (II, Morfologia): «Es tracta d'aspectes nous en la codificació de la llengua, que sens dubte aviat seran afinats, matisats o reemplaçats i tot, segons que es presentarà la conveniència de fer-ho».
El 18 de desembre de 1992 el Grup per a la Normativització de l'Alguerès feia a mans del secretari de la Secció Filològica de l'IEC les primeres conclusions del seu programa de treball. Més que no pas descriure el contingut d'aquest primer contacte oficial, preferim reproduir la carta que acompanyava la Proposta per a una normativització del català de l'Alguer:
Senyors,
Darrerament un grup de ciutadans algueresos, a títol personal i sense representar les associacions culturals de les quals sovint formen part, s'ha pres espontàniament la responsabilitat d'establir una Proposta per a la normativització del català de l'Alguer. Aquest projecte, l'ambició i utilitat del qual semblen indiscutibles, compta amb una primera fase de
- ↑ Firmaren el document unitari del 14 de maig de 1993 tots els membres del «Grup per a la normativització de l'alguerès».
- ↑ INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS, SECCIÓ FILOLÒGICA, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I, Fonètica (Barcelona 199); ID., Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II, Morfologia (Barcelona 1992).
- ↑ INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II, Morfologia, cit., 5-6.
- ↑ Noteu encara l'agraïment de l'IEC «a les associacions i organismes, així com a molts particulars, que li han prestat un suport tan eficaç com estimulant».
