d'explicar-li en una lletra que no ha arribat fins a nosaltres i que hauríem de datar el 12 de desembre de 1902:
En la mia primera lletra directa al il•lustríssim S. D. Picó y Campamar [...] demanava algunas explicacions adamunt de l'existència de certas formas y construccions novas del nostro dialecto; al que no he tengut resposta si no en part, y de vostè, això és admunt del so del e y del o àtonos.
I, més enllà de les llacunes que enterbolien els seus coneixements de fonètica algueresa, no hi ha dubte que Joan Pais no era encara en condicions de portar a terme aquell «astúdiu comparatiu» que l'havia impulsat a escriure als membres de la junta directiva del CEC durant els primers mesos del present segle. Els seus coneixements d'espanyol, a més, ben sovint representaven un entrebanc per al gramàtic alguerès: en una de les seves cartes escrivia que l'alguerès no afegeix al radical dels verbs la «-o» que en català central dóna el present d'indicatiu; i, entre els exemples, proposa: «yo tench (per yo tengo]), yo cumpleix (per yo cumplo)».
Tot i que Rossend Serra no podia dissimular la seva pressa a conèixer la Gramàtica algueresa –fins al punt que J. Pais es veia obligat a demanar-li sovint paciència; i tant, que al capdavall ja es referia amb una certa ironia a la ‘famosa' gramàtica que preparava, al mateix temps devia ser prou conscient dels límits del seu amic i li recomanava prudència:
En quant a la Gramàtica –escrivia J. Pais–, vostè diu bé que és menester meditarla assay primer de l'escriure y publicarla perquè, precisament com vostè diu, «val més tardar un poch y ferla millor, que publicarla lego lego y que sia deficienta».
Així i tot, amb aqueixes deficiències, amb la sintaxi incompleta i amb tot de dubtes tant sobre la llengua vehicular com sobre el mètode que convenia seguir a l'hora de proposar els exemples, Joan Pais considerava compilada la seva gramàtica el juny del 1902, però no acabada: no podria enviar-la a R. Serra
primer que vostè no m'hagi dat lo sou parèixer damunt de l'ortografia que jo deuria adoptar en ella, en cambi de la qu'he adoptat y qu'és la de la qual me serveix en aquesta lletra.
VI.3.c. Les gramàtiques catalanes a l'Alguer
Per fixar una ortografia vàlida per a l'alguerès, Joan Pais comptava, l'any 1902, amb ben pocs materials: tan sols la «gramàtica molt antiga y petita», que hem identificat amb la de Ballot, i les revistes que els seus amics catalans feien arribar a l'Alguer, entre les quals demostrava conèixer bé L'Avenç i, sobretot, La Renaixensa, a més de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.
El programa de sensibilització cultural que havia endegat preveia, alhora, de
purgà' lu nostru dialecto més que puguem y de acustarlu a la llengua mara, la catalana. Això, però –assenyalava J. Pais–, mus rasixi difícil per mancanza de una bona gramàtica catalana que cuntengui la sintassi y de un bon diccionari de la llengua mara.
