accés a dues dedicatòries que altrament ens foren desconegudes, des del moment que els respectius llibres són ara com ara introbables.[1]
V.2.c. Documents catalans relatius a la Biblioteca Catalana
El tercer punt d'interès per a la catalanística contingut a les actes de la Junta i del Consell Comunals és la decisió de respondre tant als responsables dels pergamins com als autors i donants dels lots de llibres. En aquest sentit, és abundant i plena d'interès la documentació conservada a l'Arxiu Municipal: en efecte, com que les respostes havien de ser escrites en català, un llarg seguit d'esborranys van permetre d'establir, en primer lloc, la versió italiana de la lletra (d'acord amb la reunió del Consell Municipal del 24 d'abril de 1888);[2] en segon lloc, un esborrany provisional, que sens dubte va ser sotmès a la supervisió d'Eduard Toda; i al capdavall la versió pulcra que, en un segon moment, havia de ser copiada damunt de pergamí[3] o repetida en una trentena de cartes adreçades als autors.[4]
Tindrem en compte, en primer lloc, la carta adreçada a la Lliga de Catalunya. Vet aquí el text definitiu:[5]
Lo vostre dó generós, lo vostre afectuós missatge, lo desitg que manifesteu de estrenyer nostras antigas relacions, son prova de la elevació de vostra mént, de la noblesa de vostres afectes y de la constancia en afirmar lo gran origen de vostra historia y en dirigir totas vostras forsas de la voluntat y del talent pera conservar la dolsa llengua que es primer element de nacionalitat, y las relacions ab los pobles que vos foren germans.
Si bé, al desferse la vella y volguda patria, forem afortunats de apartenir á un poble gran per sas gestas de valor y per lealtat de Reys magnanims, no olvidém aver eixit de un comú origen, seguim ab afecte la marxa de vostres esforsos y'ls progresos vostres, y nos es grat pogueros enviar eix germanivol salut animats també del desitj vivissim de revifar las costants relacions de sincera amistat que tan estretement vos lligaren en los passats sigles.
L'Alguer, 24 de Abril 1888.
La Juncta Municipal
Tot i que no són del tot absent formes morfològiques i lèxiques privatives de l'alguerès, endevinem rere la llengua d'aquest text una tenaç pruïja d'aproximar-se a les formes pròpies del català central, motiu pel qual se'ns fa evident que Eduard Toda degué influir directament en la formulació de la carta. Aquesta hipòtesi queda demostrada amb la lectura de l'esborrany de la versió catalana del text adreçat a la redacció de L'Arch de Sant Martí, on podem identificar correccions autògrafes d'Eduard Toda, que foren recollides en la versió definitiva:[6]
A'ls Molt onorables Senyors de la Redació de l'Arc de Sant Martí. Barcelona.
- ↑ Ibid., doc. 869/2/17. Ens referim a dues dedicatòries firmades per F. Ubach i Vinyeta i G. Vidal i Valenciano.
- ↑ AMunA, 869/2/16 i 869/2/21. Veg. la transcripció d'aquest document dins A. NUGHES, «Toda i l'Alguer a 100 anys de aquella visita» cit., 14.
- ↑ Correspon al dia 1 de maig la resposta del responsable de passar a net la resposta adreçada a la Lliga i a L'Arch de Sant Martí, probablement un funcionari municipal de Sàsser. AMunA, 869/2/31.
- ↑ Entre tota la documentació conservada, trobem llistats dels autors i de les editorials catalanes amb les respectives adreces.
- ↑ Esborrany en italià: AMunA, 869/2/27; esborrany en català, 869/2/26; versió definitiva catalana, 869/2/23.
- ↑ Esborrany en italià: AMunA, 869/2/28; esborrany en català, 869/2/25; versió definitiva catalana, 869/2/22.
