Cerdeña, premiada el 1887 per la Biblioteca Nacional de Madrid);[1] i d'altra banda vol consolidar el seu paper de capdavanter de la divulgació del fet alguerès a Catalunya, a més de confirmar la seva funció d'intermediari: si l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques es beneficia d'una conferència de notable interès i d'una singular «copia de la lletra y música del cant nomenat del Judici», a canvi lliurarà al diplomàtic un lot d'onze títols per a la Biblioteca Catalana de l'Alguer.
El mateix procés es repeteix amb L'Arch de Sant Martí, que va publicar al seu vol. IV (1888) un article d'Eduard Toda dedicat a «Les crides catalanes a Sardenya». Paral·lelament, els redactors de la revista van voler fer arribar «al honorable Sindich y Magnifich Municipi del Alguer» un pergamí firmat el 21 de gener de 1888 que acompanyava «tot lo publicat per tan modesta com patriòtica publicació».[2] En efecte, al llistat de la Biblioteca Catalana hi trobem, donats pel director de L'Arch de Sant Martí, Joan Serra i Sulé, el recull de tots els números de la revista fins aleshores disponibles (1884-1886), amb els respectius suplements literaris; un altre dels firmataris del pergamí, Francesc Flos i Calcat, lliurà el seu llibre dedicat a Las escolas catalanas.
Per acabar i en estreta relació amb aquest intercanvi, també la Lliga de Catalunya va adreçar «Als honorables Síndich y Consellers de la fidel é ilustríssima ciutat del Alguer» un pergamí firmat, el 31 de gener de 1888, pel president i el secretari de la institució, respectivament Pau Sans i Joan Greixa (aquest darrer, redactor alhora de L'Arch de Sant Martí i firmatari del primer diploma).[3] Al cos del text podem llegir-hi que «la Lliga de Catalunya aprofita la tornada á la isla sardanyesa de nostre bon amich é ilustrat patrici D. Eduard Toda per a enviar afectuosa salutació»; se'ns informa alhora que «en las conferencias donadas per lo Sr. Toda, en aquesta Associació y en alguna altra de Barcelona, aprenguerem que en eixa terra de Sardenya te encare fondas arrels la vida catalana». En aquest cas, però, no hem aconseguit d'identificar els llibres donats per l'entitat o pels seus socis.
V.2.b. La Biblioteca Catalana arriba a l'Alguer
El mes de febrer de 1888, doncs, Eduard Toda ja ha reunit un fons bibliogràfic de valor considerable. Acabades les festes, enllestida la seva labor divulgadora i periodística i publicat el seu llibre dedicat a L'Alguer, el diplomàtic ara ha de tornar a Sardenya. Ens recorda el seu itinerari incial Eufemià Fort i Cogul: «El 8 de febrer sortia amb tren de Barcelona, acompanyat de l'estudiantina catalana del Rosselló que havia estat a la Catalunya peninsular. Es deturà a la ciutat perpinyanesa, convidat a romandre a casa del seu amic Juli Pepratx. Hi estigué un parell de dies».[4] Toda havia conegut Pépratx el juny de 1883, en ocasió de la seva primera estada al Rosselló; ara, cinc anys més tard, l'escriptor rossellonès no només convida el seu amic a casa seva, sinó que col·labora també en el projecte de la Biblioteca Catalana. En
- ↑ Escriu E. Fort i Cogul que un Sanjust (el nom del qual no especifica) va ser present als Jocs Florals celebrats a Barcelona el mes de maig de 1888, al llarg dels quals Eduard Toda llegí el discurs del president del Jurat, Marià Aguiló (Eduard Toda, tal com l'he conegut cit., 89); podria tractar-se d'Enric Sanjust, col·laborador i amic de Toda i, gràcies a ell, delegat de l'Associació Catalanista a Càller, sobtadament interessat per la cultura catalana.
- ↑ Vegeu una reproducció d'aquest diploma, amb la relativa transcripció, dins A. NUGHES, «Toda i l'Alguer a 100 anys de aquella visita» cit., 10-11.
- ↑ Per la reproducció i transcripció d'aquest diploma, veg. ibid., 12.
- ↑ E. FORT I COGUL, Eduard Toda, tal com l'he conegut cit., 84.
