És clar que, treballant amb documents antics, Urgias havia d'ensopegar necessàriament amb el català, propi de l'administració algueresa entre els segles xiv i xviii. Com Bartomeu Simon, també ell devia trobar més genuïna la llengua dels antics documents que no pas l'alguerès que anava deixant pas, cada vegada de manera més incisiva, als fenòmens lingüístics que actualment caracteritzen la varietat algueresa de la llengua catalana. Rere les seves notes, per tant, de vegades hi endevinem un cert interès filològic, a més de l'estrictament històric. No tindria sentit, per exemple, la còpia d'uns fragments de la vida de sant Salvador d'Horta si no fos que ens informen que el sant català s'expressava a Sardenya en la seva pròpia llengua:
Nella Vita del B. Salvatore ab Horta, stampata in Cagliari nel 1732, ho letto quanto segue:
A molti infermi che chiedevano la salute corporale disse il Beato: «Adobau, fillets, la casa de l'ànima, que això no puc jo fer, que la casa de fora fàcil és de adobar. Confessau-vos i demanau misericòrdia a Nostre Senyor, que jo confie que ell us donarà salut».
Lettera di proprio pugno scritta ad un dottore, etc.: «Jesús Maria. Si lo Senyor és servit que jo vaga en Castella, jo cuidaré per V.M., confie en lo Senyor, lo qual lo tinga de sa mà e li do la sua benedició. De Jesús de Barcelona, lo dia de Santa Creu. Fra Salvador indigne. Jesús Maria».
Nell'imbarcarsi per Sardegna rispose a chi lo domandava: «A Càller, ciutat molt rica i bella. Eixa és ma terra».
Nel raccomandarsi al Beato nel tempo dell'agonia, disse a molti grandi personaggi: «Jesús Maria, que jo lo faré. Jesús María, que lo haré».
Guarì una giovine muta obbligandola a dire con lui l'Ave Maria: «Digues com jo diré», etc.
Nel perder una madre il suo fanciullino figlio, in mezzo ad una grande moltitudine di gente disse il Beato: «Com eres descuidada: mira allí a ton fill!».
Disse ad una madre che subito aveva partorito un bel fanciullino: «Així petitó! Que vós sou dels que se han de seure en una de aquelles cadires que estan buidas al cel! Oh, ditxós infant!» Passati pochi giorni volò in paradiso quel figliuolino.[1]
O bé perquè recorden que el català havia estat la llengua habitual de la documentació algueresa, els incípits de la qual interessaven particularment el nostre canonge:
«En nom de Nostre Senyor Jesucrist i de la gloriosa humil Verge Maria, mare sua. Amén». È questo il principio del testamento di un canonico di questa cattedrale nel 1613.[3]
Gràcies a aquestes fórmules notarials, Urgias descobreix la tradicional devoció catalana envers la Mare de Déu de Montserrat. Interessat, prendrà nota d'alguns exemples:
«A la devoció de Nostra Senyora de Monserrat, deu lliures», etc. 1571.[4]
El seu mètode enciclopèdic el durà a aprofundir la qüestió i, tot seguit, a difondre'n certs particulars a través del gènere epistolar, al qual era especialment afeccionat. Ara bé, la temàtica de les seves lletres normalment es refereix a les festes relacionades amb l'estada de prínceps a la ciutat o, de qualsevol manera, a manifestacions locals de caràcter polític o celebratiu. S'aproxima, però, al nostre terreny la següent «Risposta alla domanda: “Per qual
- ↑ Manoscritti e memorie, vol. I, fols. 210-213: «Squarci della vita del B. Salvatore ab Horta».
- ↑ Manoscritti e memorie, vol. IV, fols. 85v-86: «Varie notizie antiche prese da questo Archivio capitolare, con alcune riflessioni», núm. 56: «Pezza antica».
- ↑ Manoscritti e memorie, vol. IV, fol. 78v, núm. 22: «Principio di un testamento».
- ↑ Manoscritti e memorie, vol. IV, fol. 84, núm. 46: «Vergine di Polliri ed altre interessanti cose».
