Pàgina:Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX).djvu/26

lo Tirso s'aquietà, perqu·esperava
la giustíssia de Déu, del Rey clemència.

Fonc ben dura y violenta tanta mora.
Turbis en tant aquells, ab gran assust
cad·u tengué temor d'estar-sa axiut.

Ma finalment lo Cel, pròvido y giust,
ha fet que, seca l'aigua de la Dora,
al Tirso lo seu Rey se'n sia vingut.

Per tal de fer-nos càrrec de la tècnica correctora del noble alguerès, consignem tot seguit el llistat de les variants que trobem a l'original:

1. Lo: corregint «Lu»; Tirso: corregint «Tirsu»; ab: corregint «a ma»; 2. menos: corregint «menus»; sigle que: corregint «sigla che»; 3. qui: corregint «chi»; de los dos tingués: corregint «dels dos tenghessi», ratllat «tenguessi»; 4. lo: ratllat «son» i «lu»; que·ls: corregint «che'ls»; dominava: corregint «duminava»; 5. poghé: ratllat «volgué» i «vulghé»; guanyar: corregint «guagnar»; perquè alegava: corregint «perché allegava»; 6. que d'ell tinghé: ratllat «de mi tenghé ell» i «ha tingut ell»; 7. lo Tirso: corregint «lu Tirsu»; aquietà: corregint «acquietá»; 8. Abans de dues correccions consecutives aquest vers presentava les següents lectures: «lu dia de giustissia y de clemencia» i «la giustissia del Cel y la clemencia»; 10. gran: ratllat «senza»; 11. Cad·u tengué temor: ratllat «Cad·u no senza por» i «gran por cad·hu tenghé»; d'estar-sa: corregint «de astarsa»; 12. lo: corregint «lu»; pròvido: corregint «providu»; 13. que, seca: corregint «che secca»; 14. Tirso lo seu: corregint «Tirsu lu sou»; vingut: corregint «vengut».

I ara podem comparar el sonet amb la seva versió castellana, en la qual l'autor recollí algunes de les variants posteriors al seu treball de correcció lingüística damunt de l'original català:^[1]

El Tirso con la Dora en competencia
poco menos de un siglo es que altercava
quién de los dos tendría la preferencia
para albergar su Rey, que dominava.

Pudo ganar la Dora, que allegava
haver tenido de ella su existencia.
El Tirso se aquietó, pues que esperava
la justissia de Dios, del Rey clemencia.

Fue bien dura y violenta tanta mora.
Enturbiáronse aquellos con gran susto,
y de quedarse enjutos se ha temido.

Próvido finalmente el cielo, y justo,
dessecando las aguas de la Dora,
hiso que al Tirso el Rey se haya venido.

Els exemples podrien ser molt abundants, però per tal de no afeixugar el present estudi ens limitarem a tenir en compte, encara, les dues primeres estrofes d'una «Sesta en lyra» datada l'any 1809:^[2]

Resposta de una dama a un canòngie que le ha fet una canzó
en sesta lyra confortant-la en sas aflissions per l'ausènzia de son marit.

1. Aquest sonet, fins ara inèdit, és conservat, com les altres poesies de Bartomeu Simon, a l'Arxiu Guillot de l'Alguer, ms. 701bis.
2. Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII cit., Text 2: «Càller, 1809. Quadern relligat de 15 fulls, on és copiada també la «Lettera confidenziale al cavaliere N.N., d'Alghero». Tal com declara Bartomeu Simon a la «Lettera confidenziale», l'any 1809 li fou tramès a Càller, on llavors residia, un «Canto canonicale» en sard que hauríem d'atribuir al seu fill Joan Baptista. Seguint el mateix metre, però en català, Bartomeu Simon va redactar la resposta de la dama a la qual era adreçat l'original sard, o sigui la seva muller Antíoca Màssala, a qui va trametre el poema per tal que, a l'Alguer, fos llegit públicament durant les festes de Carnestoltes».