Vinyes y no vignas
Medicines y no medicinas
Aygües bones y no ayguas bonas
Sovint y no sovent
Tosquirar las ovellas y no tundir las ovellas
Darrera voluntat y no ultima
Açò y no axiò (Si dice pure axiò)
Quiscú y no cadahú, o quiscun se segue lettera
vocale
Trempat o trempada y no templat o templada
Aquest o aquesta y no achest
Aprés y no dasprés (Sa troba ancara després)
III.1.b. Activitat de correcció lingüística
Tot seguit veurem com Bartomeu Simon va aplicar tots aquests materials lingüístics a la seva obra literària. Ja hem anticipat que quan el 3 de març de 1799 el rei Carles Manuel IV va establir-se a Càller, hom va celebrar a tota l'illa un seguit de festes que contribuïren a solemnitzar un acte que, de fet, no representava més que una derrota per a la família reial piemontesa. Tal com hem vist més amunt, per tal de celebrar l'esdeveniment es van distribuir algunes còpies de poesies i himnes populars en llengua catalana, que els algueresos cantaren pels carrers. Bartomeu Simon va voler sumar-se a aquesta joia literària i dedicà al rei el sonet intitulat «Per la feliz venguda del Rey Carlos Emanuel IV a Sardeña».
El manuscrit de Bartomeu Simon presenta diverses correccions que corresponen, tal com es desprèn del color de la tinta, a dos períodes diferents. Hauríem de considerar una part d'aquestes correccions, les de caràcter ortogràfic, l'aplicació de les solucions apreses gràcies a la lectura del Llibre dels secrets de agricultura, de fra Miquel Agustí. A més d'això, el nostre autor va fer una traducció castellana del seu sonet, tot respectant les correccions amb què havia modificat la versió original. No cal dir que és fonamental el fet que hagués decidit de dur a terme la primera redacció del text en català i no en castellà: al cap i a la fi es tracta d'una poesia de caràcter patriòtic, escrita a partir d'un esdeveniment que movilitzà un grup selecte de poetes algueresos que pretengueren defensar la pròpia identitat tot seguint un camí obert més de vint anys abans i que veia en la represa literària de les llengües autòctones un dels mitjans més vàlids per a la diferenciació cultural.
Vet aquí el text del sonet:[1]
Per la feliz venguda del Rey Carlos Emanuel IV a Sardeña,
a 3 mars 1799, devent dexiar la cort de Turín.
Lo Tirso ab la Dora en competència
és poc menos de un sigle que altercava
qui de los dos tingués la preferència
per albergar lo Rey que·ls dominava.
Dora poghé guanyar perquè alegava
que d'ell tinghé primer la sua existència;
- ↑ Vam publicar-lo dins Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII cit., Text 1, on el manuscrit és presentat amb les següents paraules: «L'Alguer, 1799. Un full solt, firmat: "N.N., patrizio algarese". (Edició: Eduart Toda, La poesía catalana á Sardenya cit., 57-58.) El sonet que transcrivim [...] consisteix en l'únic text de Bartomeu Simon que Eduard Toda va arribar a conèixer i publicar a la seva antologia. El manuscrit presenta moltíssimes correccions que corresponen a dos períodes diferents. La versió de Toda, que sens dubte no és feta a partir de l'original, recull només algunes d'aquestes variants. La resta de les correccions, per tant, corresponen a una ulterior revisió que Bartomeu Simon va dur a terme quan el poema havia esdevingut d'una manera o altra públic».
