«Si tu benignament aquesta raccolta ['recull'] agraexas», escriu De Arcaine, «me basta per encuragir-ma ['encoratjar-me'] a nous traballs, a nova poesia». Per més que es tracti de tracti de pura retòrica, aquests versos no deixen de demostrar una certa confiança en la capacitat de la llengua pròpia per transmetre el missatge poètic. Ens n'adonarem encara amb més força l'any 1799, quan l'arribada del rei Carles Manuel IV a Càller encomanarà a la noblesa algueresa un estat de transitòria eufòria creativa gràcies al qual el procés de represa de la poesia d'intenció culta i d'expressió catalana aconsegueix a la ciutat el seu moment de màxima vitalitat: el magistrat cívic i el gremi de comerciants projecten de finançar dos opuscles de contingut poètic que han d'oferir al rei de Sardenya i al Duc de Monferrato. Malgrat l'interès recol·lector de l'abat Joan Andreu Màssala, el projecte s'ha de suspendre. Així i tot ens han arribat textos catalans d'Agustí Sire, Antíoc Massidda, Bartomeu Simon i Maurici Pugioni. A aquest darrer devem els següents versos (procedents del sonet que comença «En ales del desig, més que del vent»):
Amada pàtria, no, no tingues por:
Carlos de tots és pare i soberà
I al desconegut Antíoc Massidda aquesta estrofa que tanca un «Himne popular cantat en los tres dies de les festes reals»:
Alguer, per tant gloriosa,
incorrupta sés restada;
sempre te sés preservada
triomfant i victoriosa.
Mostra't ara imperiosa
amb a cuidado i desvel.[1]
És clar que aquest apogeu de la poesia catalana fou possible gràcies a un fenomen d'importància fonamental: la modernització de l'art tipogràfica a Càller, gràcies a la introducció de noves tècniques a càrrec de l'impressor Bonaventura Porro, responsable de la Stamperia Reale a partir de l'any 1770; i a Sàsser, capital cultural i econòmica de la zona nord de Sardenya, amb la tipografia de Giovanni Luigi Polo, on foren impreses les primeres poesies catalanes del període. Tota la producció literària algueresa anterior s'ha perdut, probablement de manera definitiva.[2]
La impremta, doncs, ens ha llegat un grapat de textos que fan llum damunt del darrer quart del segle XVIII; i degué estimular, alhora, la producció poètica en els ambients benestants de la ciutat. La poesia popular, però, ben lluny del món editorial, continuarà fonent-se amb el pas del temps, i ben poc en sabríem si no fos precisament pel seu reflex damunt la poesia culta.
II.2.El cicle de la Passió
El contacte entre els àmbits culte i popular de la literatura algueresa d’expressió catalana és vehiculat fonamentalment per dos fenòmens. Ens referirem, en primer lloc, al de la
