«Model local de transició» (febrer 1999). Cal tenir en compte que el Model local de transició pròpiament dit havia de ser format per la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l’IEC, adaptada i completada a través de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer, de la qual foren eliminades les referències als àmbits «general» i «restringit» i als registres «formal» i «informal».
1. L’ARTICLE DAVANT NOMS COMUNS: És admissible l’ús de les formes «lo», «los» (per «el», «els», respectivament).
2. ELS POSSESSIUS: Són pròpies les formes «mia», «tua», «sua» i els plurals respectius.
3. ELS POSSESSIUS: Són pròpies les formes «nostro» i «vostro» i els plurals respectius.
4. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS: És propi de l’àmbit general «qualsevulla»-«qualssevulla».
5. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS: Són propis «manco» i «ningun»-«ninguna».
6. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS: És admissible l’ús de la forma «u» (en comptes de «un» amb valor indefinit).
7. ELS QUANTIFICADORS I INDEFINITS: És admissible l’ús de «molt» en lloc de «gaire».
8. CARDINALS: Són pròpies les formes «desset» i «denou».
9. ORDINALS: És admissible la construcció de l’ordinal recorrent a l’expressió «el de» seguida d’un cardinal: «el de quatre», per «el quart».
10. ELS PRONOMS PERSONALS. FORMES FORTES: És admissible l’ús de «mi» darrere la preposició «segons»: «segons mi» per «segons jo».
11. ELS PRONOMS PERSONALS. FORMES FEBLES: És admissible l’ús proclític de la forma plena «nos» i l’ús enclític de les formes plenes després de vocal («dóna-me», per «dóna’m»).
12. MORFOLOGIA VERBAL. PRESENT D’INDICATIU: Són pròpies les formes 1 «cant», «serveix», 5 «cantau».
13. MORFOLOGIA VERBAL. PRESENT D’INDICATIU: És admissible la pronúncia 2 «dormis», 3 «dormi», 6 «dormin» de les formes 2 «dorms», 3 «dorm», 6 «dormen».
14. MORFOLOGIA VERBAL. IMPERFET D’INDICATIU: És admissible la pronunciació d’una -«v»- entre el radical i la terminació: 1 «dormi[v]a», 2 «dormi[v]es», etc.
15. MORFOLOGIA VERBAL. INDEFINIT: És pròpia la formació de l’indefinit amb l’auxiliar «ésser» en verbs de moviment, reflexius o acompanyant els verbs «ésser» i «estar»: 1 «só tornat», 1 «me só vestit», 1 «só estat».
16. MORFOLOGIA VERBAL. IMPERATIU: És pròpia la forma 5 «cantau»; és admissible la pronúncia 2 «dormi» de la forma 2 «dorm».
17. HAVER. PRESENT D’INDICATIU: Són pròpies les formes 4 «havem» i 5 «haveu».
18. HAVER. És admissible la formació de la perífrasi d’obligació amb el verb «tendre» + «de».
19. ÉSSER. PRESENT D’INDICATIU: Són pròpies les formes següents: 1 «só», 2 «sés», 4 «sem», 5 «seu».
20. ÉSSER. CONDICIONAL: Són pròpies de tots els registres les formes 1 «fóra», 2 «fóres», 3 «fóra», 4 «fórem», 5 «fóreu», 6 «foren».
21. ÉSSER. IMPERFET DE SUBJUNTIU: Són admissibles les formes 1 «fóra», 2 «fores», 3 «fóra», 4 «fórem», 5 «fóreu», 6 «foren».
22. APARÈIXER. PRESENT DE SUBJUNTIU: Són pròpies les formes 1 «apareixi», 2 «apareixis», etc.
23. APARÈIXER. PARTICIPI: És pròpia la forma «apareixut».
24. CAURE. PRESENT D’INDICATIU: És pròpia la pronúncia «caun» de la forma 6 «cauen».