o semblants coses, e sia la manera del loar temprada, per tal que no aparegua escarn. E si coue que hajes a parlar no girs la bocca a aquell ab qui parles, car siu feyes, estufar li hies en la cara, e faries li gran escandel.
Nuyl temps donchs menjant façes brogit ab dents ne ab labjs de ton menjar, car aqui noy deu esser sonus epulantis, ço es, so de laminer.
Nuyl temps en taula te vulles purgar les dents ne les vngles, ne ensenyar res qui puxa laltre prouocar a moure a horror ne a uomjt, ne per aquesta matexa raho deus parlar de coses leges, axi com de fems, ne de crestiris, ne de malalties leges, ne de homens penjats, ne sentenciats, ne de res que puxa laltre prouocar a ostech o a uomjt.
Los homens honests cant menjen no obren la bocha axi com dit es, car badant la bocca, en menjant, per força ha a ensenyar ço que te dins la bocha e ço que mastegua qui poria laltre prouocar a uomjt.
Tostemps te fe poch boci en guisa que not calla molt badar la bocha cant lo reebs, ne james, reebent lo boci, deus alçar la bocha en alt, ne acostarla a la taula per reebre lo, ans deus ab la ma portar lo boci ala bocha, e no deus la bocha menar ala ma. Molts nj ha axi menjants horreament, que appar que ells no vullen pexer la bocha, mas appar que ab la bocha vullen pexer les mans, car fermen los colzes en la taula e apporten la bocha, et jncljnen lo cap a la ma, qui ten la ujanda, axi que appar que ab la bocha vullen pexer les mans, e aço es vna gran legea. Axi matex se fan si beuen, fermen lo colze en la taula, e tinent la taça en la ma, qui esta sobre la taula fermada, acosten la bocha a la taça e axi beuen. Seria digna cosa que hom los donas tal bastonada pel coyl quels caegues la taça, e la bocha donas gran colp en la taula en guisa que ells romanguessen ben sullats de vy e la taula axi matex, per tal que en tot e per tot romanguessen axi sullats, que appareguessen porchs, pus que menjen e beuen axi com a porchs.
