Pàgina:Recorts de la Darrera Carlinada (1898).djvu/14

forma de quadrets, ab lo propósit de deixarlos enfaixats en un recó de calaix, ahont los tro- bessin los meus lo día en que, ja fora del mon, fessin inventari de mas paperadas de literatura casulana. Apart de la delectació que trobava, rejuve- nintme ab las impresions d'aquells temps, renovant in mente antigas coneixensas y des- pertant llunyanas vibracions del cor—que, res- sonin dolsament ó per modo dolorós, sempre son gratas, com veus amigas,— me complavía divagant sobre la importancia que donarian, en son día, á aquestos retalls de ma historia los diablets que, al escríurels, m'atormentan y, per poch que 'm descuydi, me 'is embrutan ó esquinsan. "Si pujan com jo desitjo que pu- jin—me deya jo— los apreciarán com reliquias de la persona moral de llur progenitor, com revelacions d'intimitats que, altrement, los hi restarían per sempre més desconegudas: del contrari, potser ne farán balafi y anirán, á parar al sach del drapayre. Aixís y tot, las íntimas complacencias qu' he sentidas esgra- tunyant en lo calaix de sastre dels recorts de ma primera jovenesa, aquéstas no me las quitarán pas.„