cert! lo Furioso, qu'es lo toro, empayta a n'en Corredisses que, per saltar ab més salero, dexa anar les banderilles; tots dos corren casi be plegats, y, que de què... però ab l'angunia que porta a sobre, pega brinco, y qui sab ahont volía fugir, que primer arriba de cap a terra qu'encara té les cames corrent per l'ayre.
—¡Fuera!
—¡Bunyol!
—Tiene pó, y s'espaterra, —li cridan molts.
—Xist, fúig que torna, —li diuen altres.
Y'l pobre banderillero se'n va tot avergonyit ab uns xiulets a les aurelles, que no sab si son del tostorro qu'ha rebut ò del públich imparcial.
Torana a sonar lo cornetí; en Funerales ab los trastos a la mà, s'acosta a la presidencia.
—¡Silencio! —crida tothom.
—¡Callèu, ganduls!
—¡Xist, xist! —y quan en los tendidos s'ha pogut restablir la quietut, en Funerales ja ha fet la dedicatoria, dona un giravol, llensa la monterilla,
Pàgina:Quadros populars (1906).djvu/56
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
