altre y fer la matexa funció. Los chicos li van al derrera fentli babarotes ab les capes; lo toro's gira,'ls escomet, y tots fugen: ells y la bestia corren, saltan la barrera, y quan tomban lo cap y se'n adonan, veuen que'l toro a mitx camí ja'ls hi ha cedit la ventatja, trencant per un altre indret.
Lo públich comensa a xiular y a despacientars; los toreros, passada aquella impressió de prudencia y conexent ab qui se les heuen, capejan lo toro ab una ardidesa y no hi-ha por que maravella. Los picadors l'obligan sortint a mitja plassa; allargan molt la forqueta, y'l públich enfadat, comensa a exclamarse en andalús:
—¡Eh, Curriyo! esa pica más corta, que te voy a mercar un bòlit.
—¡Fuera del medio! ¡apunta bien! ¡no t'espongas, tanoca, que hay peligro!... ¡Bien, xavó; ya està; uva, salado! —
Y al acte que li xiulavan la pica, en Curriyo, que ja estava cremat de tanta xunga, tira de boig lo cavall sobre'l toro y en lo moment que'ls crits de mofa's cambiavan en aplau-
Pàgina:Quadros populars (1906).djvu/53
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.