Pàgina:Quadros populars (1906).djvu/52

valls no saben estar quiets ab tantes plomes y ab tants ganinchs ganinchs com portan a sobre'l cap, y frisan y patexen, avansan ò reculan, no estant segurs en lloch ni dexantho estar als que'ls governan.
Lo primer espasa saluda ab fera magestat; los altres ja ho fan més a lo compadre; els picadors, si'ls cavalls no se'ls hi giran d'esquena, també s'hi miran molt; y'ls del escorxador, aquexos may se recordan si han de ferho primer ells ò'ls gossos. La cuadrillase'n va a dexar les capes a la barana, saludant als señoritos que'ls hi contestan en andalús, encaxant y rient ab ayre protector, y després s'escampan per pendre lloch. L'agutzil fa fer una pila de postures al cavall devant del palco, y tot volguent tomar la clau, al acte que li tiran allarga'l bras y s'aparta prudentment per que no li obri'l cap.
Tararé tararí, tararé tararíii!... surt lo toron, enlluhernat, furient; mira per tots costats, veu un picador, se'n hi va de frente, lleuger, rabiós, l'empayta, y quan es a la vora passa de llarch per embestirne un