La atmosfera es lo conjunt dels fluidos que rodeijan lo nostre globo y serveixen com de caixa proveint de diferents modos als tres regnes animal, vejetal y mineral. Lo regne animal se compon de tots los animals racionals é irracionals, Lo vegetal, es lo conjunt dels arbres y plantas de tota especia; y lo mineral, comprent tota clase de minerals com sals, argent viu etc. y minerals com or, plata, ferro, plom etc. etc.
Los fluidos son tres, Electrich, Lluminós y Magnetich. Lo electrich que es la propietad que tenen los cosos de treurer chispas de foch y causar fortas esplotacions, encendrer las materias combustibles; y produir llamaradas ó ràfagas lluminosas; se excita electricitat per la frotasiò, per lo contacto y per lo calor, la electrecitat favoreix à la vegetaciò.
Lo Lluminós, ve del Sol que lo esparseix per tota la naturaeza, influeix sobre totas las criaturas, fà creixer los cosos per medi del calor, y vivifica la vegatació.
Lo fluido Magnetich dividit en austral y borreal se sembla molt al electrich y se diu tal per rahó à la pedra iman que se dirijeix sempre à un dels pols del mont.
Se trovan en la atmosfera diferentas materias estrañas procedents dels vapors aigosos y de las exalacions ó bafos de la terra La atmosfera es la causa principal de totas las transformacions los animals li deuen lo calor y la vida, los abres y las planta lo desarrollo de sas llavós, sa crexensa y fruits, y ab fundad motiu à ella se atribueix lo germen dels acidos esparramats pe la naturaleza; y tots bebém en eixa font inagotable sens coneixer la manera misteriosa ab que lo Ser Supremo nos dispensà tants inmensos beneficis que son superiors à la inteligencia humana.
Los fénomenos atmosferichs mes dignas de aténcio son los aigosos, lluminosos, igneos y airosos ó ventosos.
Lo aire, es un fluido molt sutil y prim, impalpable cuant se esta aturat, invisible, molt elastich y trasparent. Cada peu cubich de aire atmosferich ve à pesar una onza tres dràgmas y tres grans y aixis se calcula que un home regular sosté una columna de aire de trenta tres mil sis sentas lliuras de pes, que aumenta ò disminueix, segons los llochs vapors, y altres circunstancias que fan lo aire mes ò menos pesat y produeixn lo fret ò calor.
Lo vapor comunment se forma de las parts sutils y humidas que se aixecan de la terra per la acció del calor y per la naturaleza dels liquits.
