Bé fa prous dies
que ho tinc resolt!
Oh temerari, creu-me,
tingues seny!
Ja t'ho dic: en va m molestes
com si volguessis persuadî a una onada.
No pensis mai que com les dònes preguen
juntes les mans, puga pregar a Jove
que m deslliuri per fi d'eixes cadenes,
que no ho faré!
És tasca ben inutil;
veig que he parlat en va, i que hi parlaria
encara més; mos precs no t'amanyaguen
ni t'amanseixen gens: sembles un poltre
que l fre rosega coratjós, i lluita
estarrufant el cap com més l'apreten.
Ets crudel séns raó: als toçuts i tontos
sels pot dir que són tontos dos vegades!
Si a mi no m creus, escolta quina pluja
de mals te pervindrà desde aquest dia.
Aquesta serralada tant abrupta
Jove l'aterrarà ab trons i centelles
i el teu cos colgarà entre mig de roques.
Al cap de temps, la llum tornant a veure,
el goç alat de Jove, l'aigla altiva
