<poem>s'hi voldrà resistir, i entre dos homes un se n'ha de triar; dir-se poruga menos por li farà que sanguinaria. En Argos parirà un preclar llinatge de reis il·lustres (fóra llarg de dir-ho), i per fi d'eixos reis haurà de naixer un estol coratjós de sagetaires que a mi m deslliurarà d'eixes cadenes. Tot això m'ho contà ma mare Themis ja fa molt temps; aon va ser, crec que ara ni t convé molt ni n trauras res que ho diga
Trista de mi! Ja m sento una altra volta la follia en la ment, i encara m fibla l'agulló malhaurat que séns foc crema. El cor esporuguit mon pit fueteja, roden mos ulls sense concert, trontollen mos peus i cos, la rabia ja m'exalta, la llengua al paladar sento que s lliga, i ma veu ab angoixa surt perduda, batent l'aire entre onades de tristesa. (Sen va Io.)
