els monts de Byblos on el Nil devalla,
el Nil sagrat que ab l'aigua duu la vida.
I eix riu te portarà a una conca verge
de tres cimals, on trobaras morada
per tu i per als teus fills. Si alguna cosa
d'eixos mots no has entès, pots demanar-me
que t'ho digui més clar, puix per desditxa
me sobra temps pera complaure-t.
Digues
si t deixes res del que pertany an ella
i a ses tristes dissorts; si res te manca,
conta-ns ara a nosaltres lo que suara
te varem demanar i ens prometies.
Ja ho tinc dit tot lo que dec dir an ella.
Més ara perquè puga saber parlo
ab tota veritat, vull que m'escolti
com li diré lo que ha sofert fins ara.
No n vull dir cap jo de paraula inutil.
Començaré desde que errant vas corre.
Després que als camps de Dòdona vas vindre
i als conreus de Molossia, ont hi ha de Jove
l'oracle i throno i la fatal alzina,
aon te varen dir, sense cap dubte,
que de Jove l'esposa havies d'esser;
tu, cor-presa d'esglai, per mar fugires
al golf de Rhea, desde on vas perduda.
Temps a venî aquell troç de mar, Iónic
se dirà en record teu, com a preclara
memoria de tos fets i romiatges.
