ESCENA VI
Prometheu, Chor de Nymphes i Io
A quina terra sóc? De quin llinatge
és aquest home pres entre cadenes,
com si estés hivernant sobre una roca?
De quin pecat estas pagant la culpa?
En quin indret del món sóc ara, digues?
Un altre colp ja l'agulló me fibla,
lassa de mi; só imatge d'aquell Argos
fill de la terra, i ara ab ulls plorosos
m'esglaio al veure aquell pastor que m mira.
Ab mirar de traidor veig que s'acosta
(i mort i tot li colga els ulls la terra)
i em segueix a mi trista i la que vagi
sempre ab ell de la mar per les arenes.
Ab son fiaviol tancat ab cera, entona
un cantic sopidor; ai! malhaurada,
fins a aquest lloc me van portar mes culpes!
Per què, digues, per què, fill de Saturne,
per quin pecat entre dissorts tant tristes
