Ditxós, ditxós de tu, que no tens culpa
i a ajudar-me desd'ara t'atreveixes!
Però no hi pensis més, creu-me, no hi vagis
a persuadir a Jove: serà inútil.
És déu inexorable, per tu mira,
que en eix camí no hi prenguis mal!
Me sembla
que saps molt més d'aconsellar als altres
que a tu mateix; i no per tes paraules,
per los teus fets aixís ho entenc. No vulguis
detindre-m més, que tinc com una gloria
de fer de missatger fent que t deslliuri
el rei dels déus de tes amargues penes.
Tinc de lloar tes intencions, i sempre
les lloaré: ta voluntat és bona.
Però no t'hi escarrassis: has de perdre
la paciencia i el temps; reposa i vés-ten,
que si sóc desgraciat no vull que ls altres
al mateix temps per culpa meva ho siguin.
No serà així. Del meu germà les penes
m'entristeixen també; mon germà n'Atles
en les platges d'Hesperia una columna,
desde l cel a la terra, ab ses espatlles
sosté, i això és un pes insoportable.
