Aquesta pàgina ha estat validada.
ESCENA I
La Força i la Violencia, Vulcá
i Prometheu
Ja hi som al darrer limit de la terra,
a l'aspre soletat de Scythia ombrosa.
A tu, Vulcà, cumplir ara t pertoca
les ordres del teu pare, i aquest miser
ab fortissims grillons d'unes cadenes,
més dures que l diamant, en la més alta
i abrupta penya, pera sempre lliga.
Ell ha robat el foc, l'astre hermosissim
de les arts i els invents, i séns respecte
l'ha repartit, oh crim! a tots els homes.
D'aquest pecat ha de pagar la pena,
l'autoritat de Jupiter ho mana,
i convé que mai més, mai de la vida
estimi tant a l'humanal llinatge.
Oh Força i Violencia! Res vos costa
