rat que vulla demanar perdó a Jupiter ofès. Ho refusa Prometheu, que coneix massa bé ls implacables sentiments d'aquell. Io, filla d'Inacho, hi acut també. Prometheu li endevina ses dissorts passades i les que li esdevindran, afegint-li que un dels descendents d'ella deslliurarà a Prometheu.
Segueix aquest acurullant recriminacions contra Jove, menaçant al Pare dels déus ab esser despullat de l'imperi. Jupiter li envia a Mercuri pera que refreni son desvergonyiment, menaçant-lo ab un llamp si no s'amanseix, i no explica ab claretat totes les dissorts que, segons ell, menacen al déu. Prometheu s'hi resisteix ab energia i acaba la tragedia enviant la ofesa divinitat lo llamp que extermina al toçut divulgador de secrets.
L'escena passa en la Scythia i en les serralades del Caucas.
Traduim aquí la mise en scène que Sar Peladan proposa en sa Prométhèide pera lo Prometheu encadenat.
«L'escena és a l'O. del Parapomisus, 51º de long. Or., o bé al S. del Mazenderan, en l'Elbourg, vessant Ν. de la montanya. Al mig de l'escena, més o menys un xic a l'esquerra, una roca practicable, que serà l llit de Prometheu.
A l'alçar-se l teló, Prometheu, plegat de braços, sorrut i decidit, surt a l'escenari entre l Poder, vestit de vermell i apoiat en gran sceptre de ferro, i la Força, vestida de negre,
Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.
