gueren esser[1]. Sos dialegs són més naturals i humans, encara que no puguin assolir aquella hermosa senzillesa que distingeix a Sophocles i que fa tant agradables els dialegs d'Euripides.
Però l'ànima forta i ardenta d'Æschyl estava ben lluny de pretendre sentimentals delicadeses. Ell pla bé que tenia sa missió prou ben fresada i vivia en unes altures que no li permetien pas ovirar ni assimilar-se tampoc tot aquest conjunt de mitges tintes delicades ab que sempre s vesteixen la passió i el sentiment davant dels ulls del artista que vol estudiar el cor humà, el llibre ensemps de més facil i dificil lectura.
Æschyl mai arrencarà llagrimes ni farà enternir al public, ja fos perquè la naturalesa li hagués negat el do de la sensibilitat, ja fos perquè no volgués de cap manera fer tornar febles a sos conciutadans. Les violencies i dolceses del amor no les va posar mai en escena: fou l'esglai terrorific lo que sempre s va empenyar en inspirar al public. Però aquest esglai i terror foren tant sublims devegades, i portats a un grau tant enlairat, que en la representació de Les Eumenides hi hagué setanta matrones gregues que en lo mateix theatre avortaren cor-preses per l'esglai que l'entrada del chor produïa, en una de les situacions més pathetiques que s'han vist sobre les taules.
- ↑ Kαὶ ὅτι οὐ τὸ τὰ γινόμενα λέγειν, τοῦτο ποιητοῦ ἔργον ἐστὶν, ἀλλ᾽ oἷα ἂν γένοιτο... ἀλλὰ τοῦτῳ διαφέρει, τῷ τὸν μὲν τὰ γενόμενα λέγειν, τὸν δὲ οἷα ἂν γένοιτο. (Art Poética, cap. Ill, 7.)
