L'espasa i la ploma s disputaven el cor i les mans del jove fill d'Euphorió, i el poeta que creava l Prometheu i Les Eumenides ajudava en els camps de batalla als Milciades i Themistocles a guanyar les victories més glorioses de l'antiguitat. Fou Æschyl germà de Cynegir i Aminià, heroes com ell en la lluita, encara que no fossin ni soldats rasos en les palestres de les arts.
En els concursos de tragedies donaren tretze vegades la corona de poeta llorejat al gran Æschyl, mentres en els camps de batalla recullia, entre moltes altres, una mortal ferida al pit, de la que sempre s mostrà més orgullós que de les corones rebudes dels agonothetes literaris. I és que l valor patriotic del militar fou qui engendrà al poeta, en termes que en totes ses obres s'hi veu, abans que tot, l'esperit bregador del bon fill de la patria que estima a son terrer com al thresor més sagrat que l'home deu servar sobre la terra.
Mercès al gran compilador Atheneu s conserva un epitaphi en vers del mateix Æschyl, que aquest composà pera son sepulcre, en el qual, tot fent menció de les accions de guerra en que prengué part, no parla ni resa un mot de ses tragedies.
II
Pera apreciar com se mereix la missió que Æschyl portà a cap en la tragedia grega, és precís recordar com va trobar el theatre nostre poeta guerrer. Desde les cavalcades primi-
