Pàgina:Poetes valencians contemporanis (1908).djvu/14

guarda a la verge, que en la nit callada
escolta la cançó que li ompli l cor;
guarda la mare, ardida i jubilosa;
guarda l pare pensiu, que s cança ja;
guarda l pobre vellet, que al peu reposa
de l'arbre que plantà!

Guarda-los de la pluja i la tempesta
pera que dorguen sens dubtós recel;
guarda-los de la fam i de la pesta,
del foc dels homens i del llamp del cel;
guarda-los bé dels esperits malignes,
de les llengues de serp dels mals veíns;
guarda-los bé de temptacions indignes,
de pensaments roíns.

I sobre llurs victories i fadigues,
sobre l goig breu i el treballar constant,
sobre l camp pedregat o ple d'espigues,
sobre la taula buida o abundant,
sobre l ball de la boda desitjada,
sobre l funebre llit, banyat en plors,
extenga eternalment la Creu sagrada
los braços protectors.