Pàgina:Poesies gallègues (1917).djvu/10

———————— 3 ————————

 Deu te benehesca, nina,
Ja que't va fer tan graciosa.
Ja que't fiu tan aixerida,
Qu'encar qu'he recorregut
Molts poblèts y molles viles.
Com tu no n'he vista cap
Tan rebufona y bonica.
Ben haja qui't va parir,
Ben haja, nina. qui't cría.
—Deu vos guart, bona vellèta,
Que us guardi Santa María,
Que us dich que sou falaguera
Y de paraules molt fines.
—Pera serne ben parlada.
Ningú s'ha perdut may, nina,
D'entre'ls aucells s'esculleixen
Aquells que millor refilan;
Mort ofegat en la palla
Aquell pollèt que no piula.
—Dònchs, si vos fossiu pollèt,
No crèch pas, vellèta mia,
Que d'aquest mal may morissiu,
Que de piular ja'n sabriau.
—¡Què hauria sigui de mí,
Filla del còr, aixerida!
Sens cap amparo en lo mòn.
Órfana tota la vida.
Demanant de porta en porta,
Pà per los pobles y viles;
Y quan la vida se passa.
Com vida de pelegrina.
Que busca, pelegrinant,
Los rosegons, cada día.
Cada día en llunyes tèrres,
Cada día en llunyes viles.
S'ha d'apendre allavors tot,
(Perque sinó un moriria
En algún porxo estirada
Y ni un se’n recordaria);
Lo refilar dels aucells,
Dels colomèts la vèu trista,
Lo ben parlar que seduhèix
Y l'humilitat que obliga.
—Sabèu molt, bona vellèta,
¡Teniu gran sabiduría!
¡Qui pugués córrer lo mon
Per ser com vos aixerida!
Qu'encar que treballs se passan
Anant per les llunyes viles,
També ¡qué coses se saben!
També ¡qué coses se miran!
—Val molt més que may les vejas
Que allavors te perderías,
Que'l que vòl mirar lo sòl
Prompte's queda curt de vista.
—Teniu rahó, bona vella,
Més, vos. teniu clares nines:
Que Santa Llucia gloriosa
Us ha dat una gran ditxa.
—Molta devoció li tinch
A eixa Santa benehida;
Més no sempre clares nines
Son senyal de bona vista;
Jo de tant clares n'he vist
Com les aigues crestallines.
Que al passar per lo rocam
Brunzian de nit y dia,
Qu'entre tenebres estavan.
Que entre tenebres vivían,
En tenebres de pecats
Que aquestes son molt menys vistes.
—Si de los pecats parlèu
Es blat que per tot espiga,
En totes parts sempre creix,
En totes les parts se cría,
Mes uns son com sang cremada.
Altres son com les matzines,
Y els que viuhen entre bruixes
Son més negres que la tinta,
Que naixen entre òr y seda
Fent-los l’envèja caricies,
Mantenint-los la luxuria
Y mimant-los la codicia.
—«Déixat de roda’l món, noya,
Que qui bé está, que be estiga;