Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
Be ho saps, dins la planicia
dels camps de Llumajó,
la lluyta que hi mogueren
y les viltats que hi feren
les hosts del d'Aragó.
¡Com no caygueran rónegues
cruxides d'espavent
tes torres cuant miravan
que l'hermós cap tallavan
á ton senyor valent!
¡Son gentil cap exánime
dalt una pica alsat,
servint de vil senyera!
¡sa esposa, presonera;
son hereter, nafrat!
¡Y aquella nit de llástimes,
desagrahit castell,
presó per ells te feres
y noble sanch begueres
de ton senyor novell!
Per ço hi nihuan les òlibes
dalt tos altius pedrers;
y dins tes clastres velles
