Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/420

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

baxavan melancóliques
á delitar les naus.

Mes; ay ¡que poch durárenhi
les festes y cantars!
No va mancá'un nou Pere
que plé d'enveja fera
tos richs blasons minvás.

Y un jorn ses hosts faréstegues,
eixint de llurs vaixells,
á foch y sanch passaren
los pobles, fins qu'oscaren
los talls de llurs coltells.

Mesnades que, fameliques
de haver ton rich boti,
volgueran sedejarte;
cuant tú per defensarte
guardavas en Mari.

Llurs forçes eran brévoles
per batrer los penons
de dol que't coronavan;
per çò te contrastavan
ab pérfides traycions.