Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/400

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Perdudes há ses armiles,
trossetjat son mantell blanch.

Vola al vent sa cabeylera
n'ha sos peus ensanguentats.
Y a la terra ses petjades
hi leixan sagell de sanch.

Corren los chrestians tras eyla.
A haverla viadreta van,
que saven que la regina
n'es richa é gentil de fas.

Y lá al cap de Peira, dien
qu'eyla n'ha enchantat palau
masell d'aur é de riquea
abscondut enfre penyals.

Debades corretz, debades,
gents d'Aragó, cathalans;
no hauretz aur, ne la regina;
no veseretz son palau.

Qu'es fada la noble fembra
y eyla sols la vía sap
del palau, é per obrirl'ho
les paraules d'el enchant.