Aquesta pàgina ha estat revisada.
- Labor prima virtus
De l' aubada de la vida
en lo falaguer encís,
á ses tendres amiguetes
gentil nina parla aixis:
¡De cert qu' estich afligida!
vaig di á la ávia, 'l mes paçat,
al ser la mitja fínida
vull una joya escullida...
¿y sabeu que m' ha donat?
Dins una capça folrada
de satí, lo mes polit,
¡sols una agulla enfilada!
y tot dantme una besada