Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/74

Aquesta pàgina ha estat validada.

La flor tan encisera, la joya tan preuhada,
dels homes coneguda pe 'l nom de Caritat,
tingué en Joseph, tan santa, tan delitosa estada,
que may son tronch puríssim restá més arrelat.

La Caritat sagrada, dins d' aquella ayma hermosa,
trová formantli á l' hora constant y ferm escut,
donantli de sa sava cullita esplendorosa,
la flor de la puresa, l' arrel de la virtut.

Ab tan belles germanes, del cel la filla santa,
rublí ab ses flayres purés de Calassanz lo cor,
y humil y vigorosa guiá sa ferma planta
per la enlayrada vía, del Sacrossant amor.

Apóstol d' ayma ardenta, passá sa jovenesa,
deixant de poble en poble, de ses virtuts sagell:
de son fervor puríssim, de son zel y tendresa,
recort encara servan les planes del Urgell.

L' hermita venerada, lo rich y altívol temple,
lo potentat il·lustre, lo pobre jornaler,
en éll van admirarne del just lo viu exemple,
y en sos preclars conceptes, les llums del alt saber.

Mes lo treball y lluyta, l' afany y sacrifici,
no fou bastant á omplirne lo fons de son cor gran:
los ulls als qui enamoran les llagues del silici,
la brasa que sols gosa quan roja vá cremant,