y, per tirar pe'ls balcons,
á més de sachs de joguines,
confits, coloms y pollastres;
y fins, diu qui les ha vistes,
dues gerres de diners
que de plenes esgarrifan,
hont, entre quartos y plata,
fins monedas d' or hi brillan, (1)
No es donchs extrany la gentada,
que enfront la casa s' apinya,
ni que tinga grans treballs
per passar la comitiva.
Va davant la llevadora;
rodenxona y aixerida,
portant l' hereuet vestit
de randes seda y batista:
á la dreta, ab cara alegre,
l' avia, que per ser padrina,
s' ha posat de quan fou núvia
arracades y faldilles;
van detrás les seguidores,
ab ses blanques mantellines;
les velles ¡molt satisfetes!
les joves, avergonyides;
y mes ufans que 'ls fruyters,
quan esclatan la florida,
lo pare y l' avi voltats,
dels homes de la familia.
Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/68
Aquesta pàgina ha estat validada.