Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/67

Aquesta pàgina ha estat validada.

cap vot, per la malaltía! —
Y presa per la esperança,
qu' es lo goig que més anima,
deixant sola la velleta,
seguí 'l camí de la vila.

II


Al carrer major del poble
ha arrivat l' Agna-María:
Mes ¿qué es aquest rebombori,
aquesta bellugadiça
de maynada y bordegaços,
de minyons, vells y fadrines,
y aquest corre vers la plaça
hont ni una agulla hi cabria?
Es que batejan l' hereu,
de la casa més antiga,
que per terres y diners,
cap altre n' hi ha á la vila.
L' hereuet ha nascut sa
com pometa camosina,
y 'ls avis que son padrins
y rumbosos, qu' es follía,
per celebrar lo bateig
com en la terra s' estila,
han fet portar de Girona
xocolate y pastes fines,