Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/65

Aquesta pàgina ha estat validada.

Porta folgat devantal
que ab blancas betas lo lliga;
porta negre lo gipó,
de fosch blauhet la faldilla,
en lo peu blanca espardenya
y ab llistetes vermellices,
lo mocador de cotó
que son cap ayrós abriga.
Ab quinz' anys de jovenesa
y una cara tan bonica,
¿per qué en sos ullets hermosos
la fera tristesa brilla?
¿Per qué al fixar sa mirada,
en la cabreta aixerida,
que xamosa y joganera
juntet á ella camina,
llagrimetes com á perles
rodan per ses galtes fines?

Per lo camí que ella paça
una caseta s' hi ovira,
y en son portal una vella,
que, resant, lo cánem fila.
Quan esguarda la nineta
ja li diu tot desseguida:
— ¿Ab eix posat de tristesa
cap hont va l' Agna María? —
— Vaig á vendré ma cabreta