Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/62

Aquesta pàgina ha estat validada.

lo dol del anyorament
¡que hermosa la representa,
ab sa costa llevantina
com un enfilall de perles,
ab la mar que l' afalaga
y 'l Montserrat que la vetlla!
¡Ay, serres del meu país,
quan vos podré torná á veure!
No vulla Deu que la mort
ans de tornar me sorprenga,
que vull dormí 'l darrer son
en la terra en que vaig neixe.

Barcelona 11 Juliol 1885.