La fé, pau y travall, de la alegría
los dava 'l bell encís,
formant de la preuhada Andalucía,
Un petit paradís.
Un jorn, conjunt ferest de veus irades,
terribles van rugir,
y al impuls d' espantoses sotragades
la terra 's va estremir;
Glaçats cadávers, derruhits estatjes
alçant negre dissort,
estenent sobre monts, plans y boscatjes
les glaces de la mort!
¡Pobres vellets, sentint ses carns glaçades
per los rigors dels frets,
orfanetes al dol abandonades
y mares sens fillets!
Viudes plorant en mitj les ombres brunes
la fí de son amor,
pares cercant entre los munts de runes
los troços de son cor!
Y 'ls vents portant ab sens igual feresa
les plujes y les neus,
y la terra brollant de lava encesa,
obrintse baix sos peus!
Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/50
Aquesta pàgina ha estat validada.