Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/41

Aquesta pàgina ha estat validada.

la vista se 'm ennuvola
y vaig rocegant los peus.
De la joventut passada
no 'n tindria anyorament,
si mes mans alçar poguessin
estenalles y martells.
Mes si 'l cos caygut s' inclina,
lo cor se conserva dret,
que dins d' ell, lo baf no alenta
del remordiment ferest.
Vaig cuidar á pares y á avis
fins á son derrer moment,
nets y fills ja van tornantme
lo que jo vaig fé ab los méus.
  Los obrers de Catalunya
   així son;
  de mes honrats y mes nobles,
   ¡no 'n té 'l mon!


Barcelona Juny 1883.